I a tu quan?

El 2018, després de molts anys d’«èxit», Barcelona s’ha convertit en una ciutat insultantment cara.

Gent d’arreu ve a assaborir el que els hi ofereix; clima, restauració, arquitectura, racons amb encant, experiències… Mentre alguns d’aquests nouvinguts s’hi estableixen, molts barcelonins tenen cada cop més dificultats per continuar-hi vivint.

N’hi ha però, una minoria, que aliens a aquestes dificultats poden permetre’s comprar grans pisos, tenir segones i terceres residències, cremar la targeta de crèdit a les botigues del passeig de Gràcia, sopar als restaurants de  moda, organitzar festes o sortir de copes cada dia de la setmana, com diu la llegenda que fan a Madrid. Viuen acostumats a aconseguir sempre el que volen, siguin desitjos materials o no. A tenir-ho tot i a tenir-ho ràpid. A sentir-se superiors per un èxit que, sense cap mèrit en molts casos, els hi ha arribat dels seus pares, avis o besavis.

Barcelona és bona si la bossa sona, és una cita tan tronada que gairebé fa vergonya utilitzar-la, però al mateix temps és tan palmàriament vigent a la ciutat i arreu, que s’escau fer-la servir, en aquest cas, una vegada més.

I a tu quan?, transcorre durant aquella època tan convulsa i apassionant, on uns quants d’aquests «escollits» s’enamoren, es relacionen i frueixen despreocupadament del que la ciutat, amb diners a la butxaca, els hi proposa. Tot i viure de manera tan superficial i allunyada de cap mena de preocupació, el futur pot sorprendre a tothom en qualsevol moment…