Barcelona ciutat d’oportunitats

Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats esperant ser aprofitades per qui sàpiga fer-ho. No obtant això, molts dels que porten tota la vida vivint-hi no tenen la capacitat de veure-les encara que els hi posin davant dels ulls.

En Dani és un irresponsable que ha decidit viure sol a aquesta ciutat on no és precisament fàcil fer-ho. Després de provar amb diferents feines amb les que no pot ni pagar el lloguer, finalment en troba una que li permet fer realitat el seu somni.

En un any, a més, prendrà el relleu al Loren, el paio que l’ha fitxat i que plega, passant a assumir tota la responsabilitat que comporta seguir els passos del seu cap, el Guillaume, i tenir encara més ingressos.

Com si es tractés d’un acudit, un espanyol, un anglès, un rus i un francès, dirigits per una, també francesa, anomenada Yvonne, són els que estan al capdavant d’on treballa en Dani i el tipus de gent que té la visió que els hi falta a la majoria de barcelonins per descobrir aquestes possibilitats que hi ha a la seva ciutat per fer diners, molts diners.

Això sí, ningú ha dit que les activitats a què es dediquen siguin lícites. Ben pensat, cada cop costa més trobar-ne que ho siguin en una societat totalment sotmesa al poder dels de sempre, dels que mouen els fils encegats per una ambició desfermada, basada en l’especulació, a comprar i vendre traient-ne sempre el màxim benefici possible i esprement, sense escrúpols, a qui calgui. Tot això sona igual de malament que el que es dediquen a fer ells, en realitat.

L’Yvonne té molt clares les prioritats a l’hora de decidir en quin tipus de negocis posar-se; que siguin rendibles, lògicament, però també segurs i que permetin a tots els implicats tenir una vida tan tranquil·la com sigui possible. El problema és que no tothom ho veu igual.

Abans que el Loren es «jubili» i li toqui assumir tot el que li encomanaran, el Dani haurà de donar un últim cop de mà al seu col·lega. Una feina que difícilment podrà oblidar mai… I tot el que vindrà després, tampoc.