Les paraules que no vaig escoltar

El Roger descobreix de forma accidental un episodi transcendent a la vida d’un sense llar que malviu a la zona del Port Vell de Barcelona.

És l’Andreu, a qui es troba renegant davant del cartell publicitari d’una pel·lícula acabada d’estrenar i li assegura que ell va escriure la història en què s’han basat per fer-la.

L’home acaba, a la poca estona, dins del cotxe d’una patrulla de la Guàrdia Urbana, i el Roger, encuriosit per si havia de donar-li credibilitat a l’afirmació d’aquell personatge que, completament begut, s’havia pixat a sobre del pòster que anunciava l’estrena de Les paraules que no vaig escoltar, el títol de la pel·lícula.

A partir d’aquell dia s’obsessiona a descobrir que hi ha de cert en el que li va dir l’home i mou cel i terra per treure’n l’aigua clara. L’Andreu, no obstant això, no li posa fàcil. Tants anys al carrer l’han conduït a comportar-se de forma desconcertant i mai acaba de tenir clar si tot el que li va explicant és cert o no.

L’Inga, una fotògrafa bielorussa que viu sense papers a Barcelona, però ben integrada a la ciutat pel reconeixement professional que ha aconseguit, es converteix en una bona aliada a l’hora d’intentar esbrinar qui és el veritable autor de l’exitosa novel·la. Tots dos busquen temps per dedicar-se a descobrir que hi ha de cert en el que assegura l’Andreu.